Sin categorizar
Dejen de arruinar la memoria del holocausto
El ?ltimo mes fue el 67 aniversario de la liberaci?n de Auszwitz por la Divisi?n Rifle no.322 de la armada roja en los oscuros d?as de la segunda guerra mundial. Esta epopeya, permiti? al mundo vislumbrar la potencial oscuridad del alma humana, cuando los soldados sovi?ticos se enfrentaron cara a cara a la irrefutable depravaci?n del genocidio alem?n contra el pueblo jud?o.Doce casamientos en un a?o
Budapest Los edificios a?n atestiguan la gran separaci?n que sufri? la espl?ndida Hungr?a jud?a, hoy d?a, es solo un nuevo estilo de juda?smo silencioso. Quien camina por las calles del barrio s?ptimo de Budapest, que es conocido por el pueblo como ?Chulent? o el ?Gueto?, sentir? sin duda alguna que camina por las calles de un pueblo jud?o resplandeciente del siglo pasado. La comunidad ortodoxa y sus instituciones, el shtiblaj (lugar de plegaria), la carnicer?a, los personajes, traen los olores y recuerdos del juda?smo que ya no est?. La comunidad ortodoxa no cambi? su forma ni su ambiente, y la ?nica diferencia es que los rabinos comunitarios son jas?dicos a pesar de que en su origen la comunidad no lo era.COMENTARI A LA PARAIX? DE ITR
ELS MANAMENTS QUE EL TAL? TREPITJA LA TOR? NACIONAL L?entrega de la Tor? ?s un dels moments m?s importants de la vida nacional del Poble d?Israel. Per? no tan sols del nostre poble, sin? tamb? de tots els altres pobles, de tota la Humanitat, de tot l?Univers. ?s important pel nostre Poble perqu? marca les normes de conducta de la nostra societat. Els des manaments de la paraix? de Itr?, que varen sentir tots els fills d?Israel, i tamb? la resta dels 613 manaments escampats arreu els cinc llibres de la Tor? que el Creador ensenyava i que varen esser comunicats per Moix? als membres del sanedr? de 70 Savis que ho anaven comunicant al poble, fins que fou ?firmada? en el darrer mes de vida de Moix?, just abans d?entrar a la Terra Promesa. ?s, podr?em dir, el carnet d?identitat dels Fills d?Israel, dels jueus.Iedid Nefesh
Esta canci?n es recitada generalmente antes del Kabalat Shabat, c?ntico de anhelo y nostalg?a hacia la Presencia Divina.[youtube https://www.youtube.com/watch?v=PG7lQlofMbg&w=420&h=315]
Yedid nefesh av harajaman meshoj avdaj el retzonaj Yarutz avdaj kemo ayal yishtajaveh el mul hadaraj Ki ye?erav lo yedidutaj minofet tzuf vejol ta?am
Despedida de un gran amigo
Nuestro querido amigo Bernat Pomar, Chueta de Mallorca, quien estaba en sus últimos pasos para realizar su retorno final al judaísmo, falleció precipitadamente, dejándonos a todos una fuerte tristeza en el corazón. Michael Freund, fundador y director de Shavei Israel, y el Rabino Eliahu Birnbaum,...
Els fills de IossefEls fills de IossefEls fills de Iossef
La mort de Rachel
Tots coneixem l’escena en què Iossef presenta els seus dos fills a son pare Iaacov per rebre la seva benedicció i Iaacov posa la mà dreta damunt el cap del més jove, Efraïm, i l’esquerra damunt el cap del major, Menaixé. Iossef intenta rectificar son pare diguent-li: “no és així, mon pare, que aquest és el primogènit, posa la teva dreta damunt el seu cap”[1].La mort de Rachel
Tots coneixem l’escena en què Iossef presenta els seus dos fills a son pare Iaacov per rebre la seva benedicció i Iaacov posa la mà dreta damunt el cap del més jove, Efraïm, i l’esquerra damunt el cap del major, Menaixé. Iossef intenta rectificar son pare diguent-li: “no és així, mon pare, que aquest és el primogènit, posa la teva dreta damunt el seu cap”[1].La mort de Rachel
Tots coneixem l’escena en què Iossef presenta els seus dos fills a son pare Iaacov per rebre la seva benedicció i Iaacov posa la mà dreta damunt el cap del més jove, Efraïm, i l’esquerra damunt el cap del major, Menaixé. Iossef intenta rectificar son pare diguent-li: “no és així, mon pare, que aquest és el primogènit, posa la teva dreta damunt el seu cap”[1].El Mosaico del pasado se refleja en el presente
La comunidad jud?a de Belgrado es un calidoscopio que conecta la expulsi?n de Espa?a con la sho?, y que hace cada vez menos notable la diferencia entre el idish y el ladino. La sho? borr? pr?cticamente todo, y r?pido. Belgrado, Serbia El Beit Kneset ashkenaz? ?Sucat Shalom?, ?nico lugar de culto que existe hoy d?a en Belgrado, se llen? de concurrentes el shabat por la noche. Este Beit Kneset es uno de los pocos que sobrevivieron en Serbia luego de la sho?, a pesar de que su destino no fue muy meritorio durante la misma. En la ?poca de la Segunda Guerra Mundial, los soldados alemanes utilizaron a la sinagoga como prost?bulo. Uno de los asistentes, quien era adolescente en esos d?as, cuenta que la parte de los hombres era un restaurante para los soldados y la de las mujeres ten?a otro uso, lamentablemente.Comentari a la paraixà de ToldotComentari a la paraixà de ToldotComentari a la paraixà de Toldot
La dentadura d’EssauMagdiel
La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).
Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència).
La dentadura d’Essau
Magdiel
La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).
Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència).
La dentadura d’Essau
Magdiel
La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).
Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència).
La dentadura d’Essau
Magdiel
La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència).
La dentadura d’Essau
Magdiel
La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).
Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència).
La dentadura d’Essau
Magdiel
La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència).