Els proselitisme i el judaisme – Nocions de judaisme
Proselitisme, o no?
?s ben sabut que el judaisme no ?s una religi? proselitista. M?s b? el contrari, fa tots els possibles per a dissuadir els possibles candidats.
I conv? comprendre la ra?, o les raons, d?aquesta conducta.
Per una part, si b? ?s veritat que les lleis del judaisme estan dirigides expl?citament als jueus, per altra banda hi ha en el judaisme uns missatges universals que s?n bons, i molt necessaris, per tothom. Tant el cristianisme com l?islam, que han nascut de les llavors del judaisme, encara que han tergiversat cruelment gran part dels missatges, senten la ?necessitat? d?escampar les llavors per tot arreu, de manera que ning? quedi excl?s de la possibilitat de con?ixer-les. I cal preguntar, per qu? el judaisme no ha fet quelcom paregut? Tal vegada si ho hagu?s fet des d?un comen?, no haguessin comparegut aquestes dues altres religions que tant han perseguit els jueus i el judaisme.
Els Patriarques
La veritat ?s que, des d?un remot comen?ament de la revelaci? divina als nostres pares, ja van sentir la necessitat de proclamar el missatge. Aix? ha d?entendre?s el verset del G?nesi (12:5) que diu: ?prengu? Avram a Sarai, la seva muller, i a Lot, el seu nebot, i tota la propietat que havien adquirit, i les ?nimes que havien fet a Haran?, que aquestes ?nimes eren pros?lits.
I, m?s endavant (12:8), quan diu que ?constru? un altar al Senyor i proclam? el Nom del Senyor?. Aquesta expressi? ?proclam?? significa que ensenyava al p?blic interessat el Nom div?, o sia, que els explicava els camins del Senyor i com fer i exigir la just?cia i el dret, com ja diu m?s endavant (18:19) que Avraham ?ensenya els seus fills i la seva casa que va rere ell a que servin el cam? del Senyor, fent just?cia i dret?, que s?n dos punts que el Senyor aprecia especialment, com diu el Salm 33 (5): ?Estima el dret i la just?cia?. I els habitants cananeus del pa?s ho coneixien i hi acudien, com diu (G?nesi 23:6) ?pr?ncep de D??u ets entre nosaltres?.
El mateix feren els seus fills, I??hac (G?nesi 26:25) i Iaacov (35:7), que constru?ren altars per proclamar el cam? del Senyor.
Un nou cam?
Per? ja amb el patriarca Iaacov comen?a un nou cam?, ja que, a la fi, ha aconseguit construir una casa, una fam?lia, en la que tots segueixen el bon cam?, i per tant es replanteja el cam? a fer. ?s el significat de l?expressi? (G?nesi 33:20) ?al?? all? un altar i l?anomen? D??u, el D??u d?Israel?, significant que ja est? ?fermat? a una fam?lia en particular, la fam?lia de Iaacov.
M?s tard, quan el Poble d?Israel surt d?Egipte, moltes altres persones sortien amb ells, com diu el verset (?xode 12:38) ?i tamb? gran multitud sort? amb ells?, alguns que nom?s aprofitaven l?oportunitat d?escapar de l?esclavitud eg?pcia, per? tamb? molts que sentien una atracci? especial cap al tarann? del Poble. Pot ser que alguns d?ells seguiren acompanyant el Poble fins a l?arribada a la Terra d?Israel, encara que sembla que la gran majoria se ?perderen? durant els llargs quaranta anys del desert.
Aix? mateix, un poble, els Quenites, fills d?Itr?, el sogre de Moix?, seguiren fidelment al Poble d?Israel i s?establiren amb ells a la Terra Promesa (vegeu Jutges 4:11) i seguien amb ells fins la destrucci? del Primer Temple, com podem veure a la profecia (Jeremies 35) que parla de la seva fidelitat indestructible.
I encara m?s tard, el rei Xlom? es cas? amb princeses de tot el m?n, posant-se en greu perill espiritual, car pensava que la seva influen?a seria a bastament fort com per fer comprendre a aquelles princeses les veritats del judaisme, per? s?equivoc?, ja que ell s? que era a bastament fort en el compliment, per? els s?bdits encara no havien arribat a la maduresa indispensable com per a fer-se ?donants? sense perill d?esser influ?ts ells mateixos.
Desintegraci? del paganisme
A finals del Segon Temple comen?? una ?poca de desintegraci? de la cultura pagana a l?Imperi Rom?, i molta gent se sentia atreta pel judaisme. La naci? dels Edomites, que habitava al sud d?Israel, fou conquerida i molts dels edomites es convertiren (de grau o per for?a, no ho sabem cert) al judaisme, i un d?ells era l?avi del rei Herodes. Altres tribus semites, ve?nats d?Israel, tamb? es convertiren en aquell temps. El Talmud critica aquesta pr?ctica dels reis Asmoneus, que pensaven, segurament, que d?aquesta manera al?aven l?honor del seu poble.
Els jueus que vivien fora de les fronteres de la Terra Santa avien establert col?nies, amb les seves sinagogues i institucions, i aix? es posaren en contacte amb ells molts de romans i grecs, i quan, m?s tard, s?escamp? el cristianisme, aquells conversos sembla que foren els primers en passar-se a la nova religi?, molt menys exigent en q?estions de pr?ctica dels manaments.
Els pros?lits i la lepra
El Talmud diu, al tractat de Quiduix?n, que els conversos s?n durs a Israel com la lepra.
Aquest comentari talm?dic ha tingut diverses interpretacions. Tenint en compte el context d?aquella ?poca, ?s bo d?entendre que els Savis s?oposessin als conversos, que en molts de casos venien per convinen?a i no per convicci?, i en altres casos ?dhuc per for?a. I, en part, podria excusar el comportament d?alguns jueus que veuen amb mala cara l?arribada de persones que volen entrar a la sinagoga, al Cahal. Els pros?lits, segons diu el Talmud, s?n com la lepra!
Per tant, conv? entendre el significat exacte.
Una de les explicacions diu que, com que els conversos no tenen experi?ncia en el bon compliment del judaisme, poden donar mal exemple als mateixos jueus. Una segona explicaci? diu que, com que hi ha 36 llocs a la Tor? que avisa de no causar- los cap mal, resulta molt dif?cil de complir correctament, i per aix? s?n durs com la lepra. Una tercera opini? diu que el motiu de la Di?spora ?s, precisament, recollir adeptes i conversos d?entre tots els pobles, i mentre no acabem la tasca no podrem tornar a casa. Hi ha tamb? l?opini?, al contrari de la primera, que diu que els ne?fits s?n m?s aferrats al compliment dels manaments i posen en rid?cul als jueus. Una darrera interpretaci? diu que una de les condicions per qu? la Pres?ncia Divina resideixi entre nosaltres ?s que el Poble d?Israel estigui organitzat segons les fam?lies b?siques, originals descendents de les Dotze Tribus.
Cadascuna d?aquestes interpretacions ?s incompleta i planteja una visi? molt parcial, i ?s molt mal de saber com entendre-ho correctament, ajuntant les facetes aportades de la manera m?s adequada.
Integraci? en el Cahal
Est? clar que el missatge de la Tor? t? dos nivells, el nacional i l?universal, i que tenim l?obligaci?, com ho van entendre els Patriarques, de donar a con?ixer el cam? del Senyor a tot el m?n, per? cadasc? a casa seva. I la q?esti? si alguns individus dels pobles es volen integrar en el poble d?Israel, abandonat el poble on han nascut, si aix? ?s correcte o no, ja ?s un altre problema, car hem vist opinions oposades: uns que diuen que cadasc? ha de trobar el cam? dins el seu propi poble, i d?altres que diuen que no hauria d?haver esperat tant en venir al poble d?Israel. I per tant, l?opini? que diu que hem de recollir les ?nimes dels pros?lits escampades entre els pobles de la Di?spora, no ?s acceptada per tots els Savis.
El Talmud explica, unes p?gines m?s endavant, que el pros?lit no forma part del Poble d?Israel mentre no se casi amb una jueva, o si ?s dona, que se casi amb un jueu. Per? si se casen entre ells, encara no se consideren integrats en el Cahal (o ?Call?, com l?anomenaven en terres catalanes), la Congregaci?, i a aix? es refereix la darrera interpretaci? que hem vist. Moltes vegades, hi ha una tend?ncia a quedar-se amb ?gent coneguda?, amb altres que tamb? han fet el cam? cap a la veritat, que finalment l?han trobada a la Tor? d?Israel. Creuen que se forma un desequilibri si es casen amb jueus de soca-rel, i s?estimen m?s trobar companyia amb altres ne?fits. Aix? ?s un error.
Llevat de tot aix? hi ha un altre factor, molt important avui en dia, i ?s el de les ??nimes perdudes?. Com b? sabem, en els anys de la hist?ria jueva, molts Fills d?Israel foren obligats a ?convertir-se? a altres religions. Per?, segons la halakh? segueixen essent jueus com abans, i els seus fills tamb?. Nosaltres podem perdre el fil de la genealogia familiar, per? el Creador per cert que no el perd. I quan arriba l?hora, aquesta ?nima torna al si del poble, encara que hagi de trescar mig m?n.
Per tant, est? clar que el judaisme no pot tancar les seves portes als ne?fits; ben al contrari, ha de tenir-les ben obertes per captar tots aquells que, perduts pels camins fatus del m?n, cerquen incessantment el Cam? del Senyor.