Author:

Presoners de guerra, pros?lits i enemics de l?alma Enemics de l?alma Ja en els primers dies d?identitat nacional hebrea, poc despr?s de sortir del Pa?s d?Esclavitut, Egipte, ens trobam amb dos tipus diferents de pobles que es posen en contacte amb noltres. La primera trobada ?s especialment trum?tica. Es tracta del poble amalequita, els descendents d?Amalec, el n?t d?Essau. No parlarem ara de la psicologia amalequita, sin? que ens limitarem als fets: en les primeres tres setmanes despr?s de sortir d?Egipte apareixen els amalequites i entablen batalla amb noltres, sense cap ?casus belli? ? motiu de guerra. El Midr?ix diu que no podia soportar la idea d?un Poble Especial invencivle, guardat pels n?vols divins.
Existiren realment els gegants b?blics? Els gegants b?blics Existiren realment els gegants b?blics? B?, conv? recordar que la Tor? no ?s un llibre d?arqueologia, ni tampoc d?hist?ria: ?s un llibre prof?tic que parla de la profecia, que relata el contacte directe i conscient de l?home amb el Creador. I per tant, tots els detalls que puguem trobar en el relate b?blic han de tenir alguna cosa que veure amb aquest contacte: coses positives o negatives, de condicions o fases d?un proc?s llarg, de definicions i de l?mits de la profecia.
El cas de les Filles de ?lofhad Cinc senyoretes es presenten davant el Tribunal de Moix? i reclamen els seus drets. Les senyoretes s?n Mahl?, No?, Hogl?, Milc? i Tir??, filles de ?lofhad. Es tracta de les filles d?un condemnat per la just?cia, que va morir sense descend?ncia masculina, i ara reclamen l?her?ncia com leg?times hereves seves.
Els N?vols i la Font Anys de c?stig Han acabat els anys de c?stig imposat pel Creador. El Poble havia plorar gratu?tament despr?s de sentir les paraules dels espies que els desesperaven de la possibilitat de conquerir la Terra Promesa. El c?stig imposat els donava el que preferien: no volien entrar a la Terra Promesa, doncs que no hi entrin. Quaranta anys s?n molts, tota una generaci? perduda per una por de provar les seves possibilitats, de posar en marxa el seu potencial.
Pujarem! Els espies La paraix? de la setmana parla del viatge dels Fills d?Israel en direcci? a la Terra Promesa. Havien passat quasi un any davora el Mont Sinai i en la paraix? de la setmana passada (Nombres 10:11) van rebre l?ordre de marxa. Al comen?ament del Llibre de Dvarim (Deuteronomi, 1:2) ens aporten la dada que s?n nom?s onze dies de viatge. Per? en el moment en que arriben a les portes del Pa?s d?Israel, surgeix un inconvenient imprevist. Moix? envia dotze espies que, quan tornen, consegueixen desanimar per complet el Poble. La gent plora a causa de les males not?cies, malgrat la denegaci? de dos dels participants, que els asseguren que no hi ha cap motiu per pl?nyer-se. El resultat d?aquella desmoralitzaci? s?n altres 37 anys de trashum?ncia abans de poder entrar a la Terra Promesa. I la veritat ?s que aquesta entrada ja roman defora del relate de la Tor?, i no el podrem llegir m?s que al Llibre de Iehoix?a (Josu?).
Et desposar? amb fidelitat La corretja dels Tfil?l?n ?Et desposar? per sempre, i et desposar? amb just?cia i amb judici, amb bondat i miseric?rdia. Et desposar? amb fidelitat i coneixer?s el Senyor?, diu el profeta Hoixea (2:21-22), parlant en nom del Creador i referint-se a la Seva relaci? amb el Poble d?Israel. I ?s costum jueu molt antic que, quan ens fermam la corretja dels tfil?l?n (filact?ries) del bra? fins a donar-li tres voltes al dit mitj? de la m? esquerra, es recitin aquests dos versets. En aquest acte, reafirmam el nostre comprom?s amb el Creador i amb Sa Tor?, un comprom?s que consideram semblant al d?un matrimoni.
Un N?vol Blanc La festa de l?Inauguraci? del Tabernacle va ?sser ofuscada per la mort dels dos fills d?Aharon, que entraren a fer una ofrena d?incens que no estava programada. El resultat d?aquella acci? fou una mort fulminant, sense donar-los temps a rectificar. Llegint els versets abans de la descripci? de la seva mort, al final del cap?tol 9 i comen?ament del 10 del Lev?tic, podem veure que hi havia una tensi? molt gran amb aquesta inauguraci?, ja que el Poble esperava un esdeveniment gaire ins?lit: que la Pres?ncia Divina deix?s el Mont Sinai, on feia ja un any que s?hi manifestava, i pass?s a ?habitar? en el Tabernacle que els Fills d?Israel acabaven de construir.
La pedra de la paret crida Lepra de pedres i de robes El profeta Havaquq explica que el Creador ens envia senyals d?av?s per tal que ens n?adonem del mal estat en qu? ens trobam i puguem rectificar el nostre cam?, reparant els danys causats. Un dels senyals d?av?s, en temps del Temple, era la lepra, una lepra que divergia de la patol?gica i que estava destinada a encendre un llum vermell al plaf? de control.
Bilvav? ????? Dins el meu cor El gran rab? El?azar Azcar? (1533-1600) de Safed escriv? en una de les seves can?ons: ?dins el meu cor constru?r? un Tabernacle per a la Seva Gl?ria i li oferir? per sacrifici la meva ?nima ?nica?. I el rav I?hac Hutner (1906-1980), conegut tamb? pel nom del seu llibre ?P?had I?hac?, es bas? en aquesta frase quan va escriure aquesta can?? (https://www.youtube.com/watch?v=5za57_RfOqms&feature=related):
Treball o excusa? Quant i quins? A la p?gina 49b del Tractat de Xabat, un dels 63 tractats del Talmud, hi ha una pol?mica sobre els 39 treballs creatius que estan prohibits en Xabat. La pol?mica no ?s ni sobre la quantitat, ni sobre quins s?n aquests treballs prohibits, sin? sobre la font que digui que s?n efectivament 39, ni m?s ni manco. Ja que, sorprenentment, la Tor? Escrita no diu enlloc ni quants s?n ni quins s?n, i la pregunta ?s on hi ha alguna insinuaci? que ens permeti entendre millor el tema. No significa aix? que no puguem con?ixer per la Tor? Oral quins s?n aquests treballs, ni que la informaci? que ens pugui donar la Tor? Oral sigui de menor qualitat o valor, en absolut! Nom?s significa que ens interessa saber si estan insinuades igualment a l?Escrita o foren trasmeses ?nicament per mitj? de l?Oral.
Show more
Loading...