Author: daniella

Para Miquel Segura de Palma de Mallorca, Espa?a, el viaje de regreso a casa ha llevado m?s de 500 a?os. El 17 de diciembre, en una conmovedora ceremonia en Manhattan, el periodista y comentador pol?tico de 65 a?os, complet? su proceso de retorno al juda?smo, cerrando un ciclo hist?rico el cual comenz? en el siglo XIV. Miquel pertenece a la comunidad chueta, y es descendiente de jud?os mallorquines que fueron convertidos al juda?smo por la fuerza hace m?s de cinco siglos atr?s. A pesar de que el t?rmino Chueta es un t?rmino peyorativo (algunos historiadores dicen que el mismo proviene de la palabra ?cerdo? en catal?n), Segura lo ha llevado con total orgullo. ?Supe acerca de mi identidad, por primera vez, a los 14 a?os, en la escuela?, me dijo. ?Los otros ni?os me insultaban y me llamaban chueta, dici?ndome que he matado a Jes?s?, relat?.
El 7 de enero, miles de j?venes jud?os de alrededor del mundo concurrieron al Centro de Convenciones Internacionales de Jerusalem, para uno de los m?s interesantes eventos de la capital. Fue un gran evento, dado que los j?venes participantes ? todos del programa Taglit ? Birthright ? se reunieron para celebrar abiertamente su juda?smo. Ellos cantaron y bailaron, al ritmo de melod?as en hebreo y aplaudiendo fuertemente a los dignatarios israel?es y a l?deres jud?os, en lo que es conocido como el ?evento-magno?. La electrizante atm?sfera recuerda al Super Bowl o a la final de un Torneo Mundial, tan solo que es una, en que el pueblo jud?o sale victorioso.
La pedra de la paret crida Lepra de pedres i de robes El profeta Havaquq explica que el Creador ens envia senyals d?av?s per tal que ens n?adonem del mal estat en qu? ens trobam i puguem rectificar el nostre cam?, reparant els danys causats. Un dels senyals d?av?s, en temps del Temple, era la lepra, una lepra que divergia de la patol?gica i que estava destinada a encendre un llum vermell al plaf? de control.
Un N?vol Blanc La festa de l?Inauguraci? del Tabernacle va ?sser ofuscada per la mort dels dos fills d?Aharon, que entraren a fer una ofrena d?incens que no estava programada. El resultat d?aquella acci? fou una mort fulminant, sense donar-los temps a rectificar. Llegint els versets abans de la descripci? de la seva mort, al final del cap?tol 9 i comen?ament del 10 del Lev?tic, podem veure que hi havia una tensi? molt gran amb aquesta inauguraci?, ja que el Poble esperava un esdeveniment gaire ins?lit: que la Pres?ncia Divina deix?s el Mont Sinai, on feia ja un any que s?hi manifestava, i pass?s a ?habitar? en el Tabernacle que els Fills d?Israel acabaven de construir.
Et desposar? amb fidelitat La corretja dels Tfil?l?n ?Et desposar? per sempre, i et desposar? amb just?cia i amb judici, amb bondat i miseric?rdia. Et desposar? amb fidelitat i coneixer?s el Senyor?, diu el profeta Hoixea (2:21-22), parlant en nom del Creador i referint-se a la Seva relaci? amb el Poble d?Israel. I ?s costum jueu molt antic que, quan ens fermam la corretja dels tfil?l?n (filact?ries) del bra? fins a donar-li tres voltes al dit mitj? de la m? esquerra, es recitin aquests dos versets. En aquest acte, reafirmam el nostre comprom?s amb el Creador i amb Sa Tor?, un comprom?s que consideram semblant al d?un matrimoni.
Pujarem! Els espies La paraix? de la setmana parla del viatge dels Fills d?Israel en direcci? a la Terra Promesa. Havien passat quasi un any davora el Mont Sinai i en la paraix? de la setmana passada (Nombres 10:11) van rebre l?ordre de marxa. Al comen?ament del Llibre de Dvarim (Deuteronomi, 1:2) ens aporten la dada que s?n nom?s onze dies de viatge. Per? en el moment en que arriben a les portes del Pa?s d?Israel, surgeix un inconvenient imprevist. Moix? envia dotze espies que, quan tornen, consegueixen desanimar per complet el Poble. La gent plora a causa de les males not?cies, malgrat la denegaci? de dos dels participants, que els asseguren que no hi ha cap motiu per pl?nyer-se. El resultat d?aquella desmoralitzaci? s?n altres 37 anys de trashum?ncia abans de poder entrar a la Terra Promesa. I la veritat ?s que aquesta entrada ja roman defora del relate de la Tor?, i no el podrem llegir m?s que al Llibre de Iehoix?a (Josu?).
Els N?vols i la Font Anys de c?stig Han acabat els anys de c?stig imposat pel Creador. El Poble havia plorar gratu?tament despr?s de sentir les paraules dels espies que els desesperaven de la possibilitat de conquerir la Terra Promesa. El c?stig imposat els donava el que preferien: no volien entrar a la Terra Promesa, doncs que no hi entrin. Quaranta anys s?n molts, tota una generaci? perduda per una por de provar les seves possibilitats, de posar en marxa el seu potencial.
El cas de les Filles de ?lofhad Cinc senyoretes es presenten davant el Tribunal de Moix? i reclamen els seus drets. Les senyoretes s?n Mahl?, No?, Hogl?, Milc? i Tir??, filles de ?lofhad. Es tracta de les filles d?un condemnat per la just?cia, que va morir sense descend?ncia masculina, i ara reclamen l?her?ncia com leg?times hereves seves.
Existiren realment els gegants b?blics? Els gegants b?blics Existiren realment els gegants b?blics? B?, conv? recordar que la Tor? no ?s un llibre d?arqueologia, ni tampoc d?hist?ria: ?s un llibre prof?tic que parla de la profecia, que relata el contacte directe i conscient de l?home amb el Creador. I per tant, tots els detalls que puguem trobar en el relate b?blic han de tenir alguna cosa que veure amb aquest contacte: coses positives o negatives, de condicions o fases d?un proc?s llarg, de definicions i de l?mits de la profecia.
Presoners de guerra, pros?lits i enemics de l?alma Enemics de l?alma Ja en els primers dies d?identitat nacional hebrea, poc despr?s de sortir del Pa?s d?Esclavitut, Egipte, ens trobam amb dos tipus diferents de pobles que es posen en contacte amb noltres. La primera trobada ?s especialment trum?tica. Es tracta del poble amalequita, els descendents d?Amalec, el n?t d?Essau. No parlarem ara de la psicologia amalequita, sin? que ens limitarem als fets: en les primeres tres setmanes despr?s de sortir d?Egipte apareixen els amalequites i entablen batalla amb noltres, sense cap ?casus belli? ? motiu de guerra. El Midr?ix diu que no podia soportar la idea d?un Poble Especial invencivle, guardat pels n?vols divins.
Show more
Loading...