<\/p>\n
Honorable Daian rabi Israel Wiesel,<\/p>\n
Molt Honorable President del la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears,<\/p>\n
Honorable conseller de Presid\u00e8ncia,<\/p>\n
Senyores i senyors.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
En Valls duia sa bandera<\/p>\n
i en Tarong\u00ed es pen\u00f3<\/p>\n
amb sos Xuetes darrera<\/p>\n
que feien sa process\u00f3<\/p>\n
<\/p>\n
Com es foc li va arribar<\/p>\n
a ses rues des cal\u00e7ons<\/p>\n
li deia \u201cFelet no\u2019t dons<\/p>\n
que ta carn no es cremar\u00e0\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
I venia gent d\u2019Eivissa<\/p>\n
pagesos d\u2019Art\u00e0 i d\u2019Andratx<\/p>\n
perqu\u00e8 es dia sis de maig<\/p>\n
feren sa socorradissa.<\/p>\n
D\u2019un poema registrat l\u2019any 1870 al calendari catal\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cFelet, no\u2019t dons\u201d, li deia na Catarina Tarong\u00ed a son germ\u00e0 Rafel, de vint i un anys, quan feien es cam\u00ed des de molt aprop d\u2019on \u00e9s ara es Parlament de les Illes Balears, fins es Foguer\u00f3 dels Jueus, davora sa Pla\u00e7a Gomila.<\/p>\n
Dem\u00e0 en fer\u00e0 320 anys, segons es calendari gregori\u00e0, o dimecres qui v\u00e9, segons es calendari jueu.<\/p>\n
Durant sa primera setmana de maig, en dos actes de fe, cremaven trenta cinc jueus, tres d\u2019ells de viu en viu i es dem\u00e9s despr\u00e9s d\u2019ofegar-los donant-los garrot, pes fet de voler seguir essent jueus. Es botxins de l\u2019Inquisici\u00f3 pretenien que fos un acte de la fe cristiana, per\u00f2 jo crec que es que de veres feren s\u2019acte de sa seva fe ancestral foren aquells trenta cinc jueus, i sobretot els tres que foren cremats vius: rab\u00ed en Rafel Valls, i els dos germans na Catarina i en Rafel Tarong\u00ed.<\/p>\n
Podem acceptar per bones ses paraules de s\u2019autor des gran llibre La Fe Triunfante, el pare Garau, quan diu que, just tres cents anys despr\u00e9s de la seva for\u00e7ada conversi\u00f3 al cristianisme, la majoria d\u2019ells no sabien res de judaisme, que nom\u00e9s sabien que eren jueus i que volien viure i morir com a tals. I dic que \u00e9s un gran llibre no per ses seves intencions, sin\u00f3 pes reportatge inigualable sobre un grup de jueus que resistiren s\u2019atac des millors doctors i te\u00f2legs de l\u2019esgl\u00e9sia, que cadascun d\u2019ells, com diu en Garau i parlant del cas de na Catarina Tarong\u00ed, \u201cno perdi\u00f3 ocasi\u00f3n ni omiti\u00f3 medio que pudiese conducir para salvarla\u201d. Qui sap a quines tortures se refereix, exactament!?<\/p>\n
Aquests dos Tarongins tenien dos germans, en Francesc i en Gillem, que conseguiren fugir de Mallorca un parell d\u2019anys abans i que retornaren al judaisme a Alexandria prenguent es noms de David i Xlom\u00f3. I altres dues germanes, na Bel i na Margalida, que foren ofegades i cremades el mateix dia sis de maig. I una altre germana, na Francina, a qui no mataren, i que \u00e9s la meva redepradina, deu generacions enrere.<\/p>\n
Per\u00f2 no era es cas d\u2019aquesta \u201clastrosa familia\u201d, com diu en Garau, o d\u2019aquests trenta cinc jueus. Tretze anys abans ja havien aglapit dos cents trenta set (237) jueus, a sa conspiraci\u00f3 de l\u2019any 1678, que havien participat a ses oracions del Iom Kipur, el Dia Pur, a s\u2019hort d\u2019en Moixina, per devers on \u00e9s ara s\u2019Institut Alcover. Despr\u00e9s d\u2019aquella primera redada, la majoria se\u2019n feren esc\u00e0pols de l\u2019Inquisici\u00f3: alguns fogiren, com feren es germans de sa meva redepadrina, altres foren relaxats \u2018de levi\u2019, de lleu. Altres, la majoria, posaren terra per damunt, com han seguit fent aquests darrers tres segles, fent-se es sords a n\u2018es crits de \u201cxuia marrana\u201d i de \u201cxuetonarro\u201d que els perseguien all\u00e0 on anassin.<\/p>\n
Ja fa m\u00e9s de trenta anys que sa democr\u00e0cia arrib\u00e0 a Mallorca i ha arribat s\u2019hora de recordar aquestes v\u00edctimes de s\u2019intoler\u00e0ncia, religiosa i social.<\/p>\n
\u201cFelet, no\u2019t dons\u201d, li deia na Caterina a son germanet, \u201cque ta carn no es cremar\u00e0\u201d. I noltros tampoc no donam, que aquell esgarrifant acte de fe en la Llei dels seus avantpassats passi a l\u2019oblit. Sa carn si que es va cremar, per\u00f2 no s\u2019esperit. I avui, trescents vint anys m\u00e9s tard, jo, un rebein\u00e9t de sa seva germana, he vengut, convidat pel Govern Balear, a donar-ne testimoniatge.<\/p>\n
\u05d4’ \u05d9\u05e7\u05d5\u05dd \u05d3\u05de\u05dd<\/p>\n
\u05d6\u05db\u05e8 \u05e6\u05d3\u05d9\u05e7\u05d9\u05dd \u05d5\u05e7\u05d3\u05d5\u05e9\u05d9\u05dd \u05dc\u05d1\u05e8\u05db\u05d4 \u05dc\u05d7\u05d9\u05d9 \u05d4\u05e2\u05d5\u05dc\u05dd \u05d4\u05d1\u05d0<\/p>\n
Bene\u00eft sigui el seu sant record per vida eterna. <\/p>\n
Honorable Daian rabi Israel Wiesel,<\/p>\n
Molt Honorable President del la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears,<\/p>\n
Honorable conseller de Presid\u00e8ncia,<\/p>\n
Senyores i senyors.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
En Valls duia sa bandera<\/p>\n
i en Tarong\u00ed es pen\u00f3<\/p>\n
amb sos Xuetes darrera<\/p>\n
que feien sa process\u00f3<\/p>\n
<\/p>\n
Com es foc li va arribar<\/p>\n
a ses rues des cal\u00e7ons<\/p>\n
li deia \u201cFelet no\u2019t dons<\/p>\n
que ta carn no es cremar\u00e0\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
I venia gent d\u2019Eivissa<\/p>\n
pagesos d\u2019Art\u00e0 i d\u2019Andratx<\/p>\n
perqu\u00e8 es dia sis de maig<\/p>\n
feren sa socorradissa.<\/p>\n
D\u2019un poema registrat l\u2019any 1870 al calendari catal\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cFelet, no\u2019t dons\u201d, li deia na Catarina Tarong\u00ed a son germ\u00e0 Rafel, de vint i un anys, quan feien es cam\u00ed des de molt aprop d\u2019on \u00e9s ara es Parlament de les Illes Balears, fins es Foguer\u00f3 dels Jueus, davora sa Pla\u00e7a Gomila.<\/p>\n
Dem\u00e0 en fer\u00e0 320 anys, segons es calendari gregori\u00e0, o dimecres qui v\u00e9, segons es calendari jueu.<\/p>\n
Durant sa primera setmana de maig, en dos actes de fe, cremaven trenta cinc jueus, tres d\u2019ells de viu en viu i es dem\u00e9s despr\u00e9s d\u2019ofegar-los donant-los garrot, pes fet de voler seguir essent jueus. Es botxins de l\u2019Inquisici\u00f3 pretenien que fos un acte de la fe cristiana, per\u00f2 jo crec que es que de veres feren s\u2019acte de sa seva fe ancestral foren aquells trenta cinc jueus, i sobretot els tres que foren cremats vius: rab\u00ed en Rafel Valls, i els dos germans na Catarina i en Rafel Tarong\u00ed.<\/p>\n
Podem acceptar per bones ses paraules de s\u2019autor des gran llibre La Fe Triunfante, el pare Garau, quan diu que, just tres cents anys despr\u00e9s de la seva for\u00e7ada conversi\u00f3 al cristianisme, la majoria d\u2019ells no sabien res de judaisme, que nom\u00e9s sabien que eren jueus i que volien viure i morir com a tals. I dic que \u00e9s un gran llibre no per ses seves intencions, sin\u00f3 pes reportatge inigualable sobre un grup de jueus que resistiren s\u2019atac des millors doctors i te\u00f2legs de l\u2019esgl\u00e9sia, que cadascun d\u2019ells, com diu en Garau i parlant del cas de na Catarina Tarong\u00ed, \u201cno perdi\u00f3 ocasi\u00f3n ni omiti\u00f3 medio que pudiese conducir para salvarla\u201d. Qui sap a quines tortures se refereix, exactament!?<\/p>\n
Aquests dos Tarongins tenien dos germans, en Francesc i en Gillem, que conseguiren fugir de Mallorca un parell d\u2019anys abans i que retornaren al judaisme a Alexandria prenguent es noms de David i Xlom\u00f3. I altres dues germanes, na Bel i na Margalida, que foren ofegades i cremades el mateix dia sis de maig. I una altre germana, na Francina, a qui no mataren, i que \u00e9s la meva redepradina, deu generacions enrere.<\/p>\n
Per\u00f2 no era es cas d\u2019aquesta \u201clastrosa familia\u201d, com diu en Garau, o d\u2019aquests trenta cinc jueus. Tretze anys abans ja havien aglapit dos cents trenta set (237) jueus, a sa conspiraci\u00f3 de l\u2019any 1678, que havien participat a ses oracions del Iom Kipur, el Dia Pur, a s\u2019hort d\u2019en Moixina, per devers on \u00e9s ara s\u2019Institut Alcover. Despr\u00e9s d\u2019aquella primera redada, la majoria se\u2019n feren esc\u00e0pols de l\u2019Inquisici\u00f3: alguns fogiren, com feren es germans de sa meva redepadrina, altres foren relaxats \u2018de levi\u2019, de lleu. Altres, la majoria, posaren terra per damunt, com han seguit fent aquests darrers tres segles, fent-se es sords a n\u2018es crits de \u201cxuia marrana\u201d i de \u201cxuetonarro\u201d que els perseguien all\u00e0 on anassin.<\/p>\n
Ja fa m\u00e9s de trenta anys que sa democr\u00e0cia arrib\u00e0 a Mallorca i ha arribat s\u2019hora de recordar aquestes v\u00edctimes de s\u2019intoler\u00e0ncia, religiosa i social.<\/p>\n
\u201cFelet, no\u2019t dons\u201d, li deia na Caterina a son germanet, \u201cque ta carn no es cremar\u00e0\u201d. I noltros tampoc no donam, que aquell esgarrifant acte de fe en la Llei dels seus avantpassats passi a l\u2019oblit. Sa carn si que es va cremar, per\u00f2 no s\u2019esperit. I avui, trescents vint anys m\u00e9s tard, jo, un rebein\u00e9t de sa seva germana, he vengut, convidat pel Govern Balear, a donar-ne testimoniatge.<\/p>\n
\u05d4’ \u05d9\u05e7\u05d5\u05dd \u05d3\u05de\u05dd<\/p>\n
\u05d6\u05db\u05e8 \u05e6\u05d3\u05d9\u05e7\u05d9\u05dd \u05d5\u05e7\u05d3\u05d5\u05e9\u05d9\u05dd \u05dc\u05d1\u05e8\u05db\u05d4 \u05dc\u05d7\u05d9\u05d9 \u05d4\u05e2\u05d5\u05dc\u05dd \u05d4\u05d1\u05d0<\/p>\n
Bene\u00eft sigui el seu sant record per vida eterna. <\/p>\n
Honorable Daian rabi Israel Wiesel,<\/p>\n
Molt Honorable President del la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears,<\/p>\n
Honorable conseller de Presid\u00e8ncia,<\/p>\n
Senyores i senyors.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
En Valls duia sa bandera<\/p>\n
i en Tarong\u00ed es pen\u00f3<\/p>\n
amb sos Xuetes darrera<\/p>\n
que feien sa process\u00f3<\/p>\n
<\/p>\n
Com es foc li va arribar<\/p>\n
a ses rues des cal\u00e7ons<\/p>\n
li deia \u201cFelet no\u2019t dons<\/p>\n
que ta carn no es cremar\u00e0\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
I venia gent d\u2019Eivissa<\/p>\n
pagesos d\u2019Art\u00e0 i d\u2019Andratx<\/p>\n
perqu\u00e8 es dia sis de maig<\/p>\n
feren sa socorradissa.<\/p>\n
D\u2019un poema registrat l\u2019any 1870 al calendari catal\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cFelet, no\u2019t dons\u201d, li deia na Catarina Tarong\u00ed a son germ\u00e0 Rafel, de vint i un anys, quan feien es cam\u00ed des de molt aprop d\u2019on \u00e9s ara es Parlament de les Illes Balears, fins es Foguer\u00f3 dels Jueus, davora sa Pla\u00e7a Gomila.<\/p>\n
Dem\u00e0 en fer\u00e0 320 anys, segons es calendari gregori\u00e0, o dimecres qui v\u00e9, segons es calendari jueu.<\/p>\n
Durant sa primera setmana de maig, en dos actes de fe, cremaven trenta cinc jueus, tres d\u2019ells de viu en viu i es dem\u00e9s despr\u00e9s d\u2019ofegar-los donant-los garrot, pes fet de voler seguir essent jueus. Es botxins de l\u2019Inquisici\u00f3 pretenien que fos un acte de la fe cristiana, per\u00f2 jo crec que es que de veres feren s\u2019acte de sa seva fe ancestral foren aquells trenta cinc jueus, i sobretot els tres que foren cremats vius: rab\u00ed en Rafel Valls, i els dos germans na Catarina i en Rafel Tarong\u00ed.<\/p>\n
Podem acceptar per bones ses paraules de s\u2019autor des gran llibre La Fe Triunfante, el pare Garau, quan diu que, just tres cents anys despr\u00e9s de la seva for\u00e7ada conversi\u00f3 al cristianisme, la majoria d\u2019ells no sabien res de judaisme, que nom\u00e9s sabien que eren jueus i que volien viure i morir com a tals. I dic que \u00e9s un gran llibre no per ses seves intencions, sin\u00f3 pes reportatge inigualable sobre un grup de jueus que resistiren s\u2019atac des millors doctors i te\u00f2legs de l\u2019esgl\u00e9sia, que cadascun d\u2019ells, com diu en Garau i parlant del cas de na Catarina Tarong\u00ed, \u201cno perdi\u00f3 ocasi\u00f3n ni omiti\u00f3 medio que pudiese conducir para salvarla\u201d. Qui sap a quines tortures se refereix, exactament!?<\/p>\n
Aquests dos Tarongins tenien dos germans, en Francesc i en Gillem, que conseguiren fugir de Mallorca un parell d\u2019anys abans i que retornaren al judaisme a Alexandria prenguent es noms de David i Xlom\u00f3. I altres dues germanes, na Bel i na Margalida, que foren ofegades i cremades el mateix dia sis de maig. I una altre germana, na Francina, a qui no mataren, i que \u00e9s la meva redepradina, deu generacions enrere.<\/p>\n
Per\u00f2 no era es cas d\u2019aquesta \u201clastrosa familia\u201d, com diu en Garau, o d\u2019aquests trenta cinc jueus. Tretze anys abans ja havien aglapit dos cents trenta set (237) jueus, a sa conspiraci\u00f3 de l\u2019any 1678, que havien participat a ses oracions del Iom Kipur, el Dia Pur, a s\u2019hort d\u2019en Moixina, per devers on \u00e9s ara s\u2019Institut Alcover. Despr\u00e9s d\u2019aquella primera redada, la majoria se\u2019n feren esc\u00e0pols de l\u2019Inquisici\u00f3: alguns fogiren, com feren es germans de sa meva redepadrina, altres foren relaxats \u2018de levi\u2019, de lleu. Altres, la majoria, posaren terra per damunt, com han seguit fent aquests darrers tres segles, fent-se es sords a n\u2018es crits de \u201cxuia marrana\u201d i de \u201cxuetonarro\u201d que els perseguien all\u00e0 on anassin.<\/p>\n
Ja fa m\u00e9s de trenta anys que sa democr\u00e0cia arrib\u00e0 a Mallorca i ha arribat s\u2019hora de recordar aquestes v\u00edctimes de s\u2019intoler\u00e0ncia, religiosa i social.<\/p>\n
\u201cFelet, no\u2019t dons\u201d, li deia na Caterina a son germanet, \u201cque ta carn no es cremar\u00e0\u201d. I noltros tampoc no donam, que aquell esgarrifant acte de fe en la Llei dels seus avantpassats passi a l\u2019oblit. Sa carn si que es va cremar, per\u00f2 no s\u2019esperit. I avui, trescents vint anys m\u00e9s tard, jo, un rebein\u00e9t de sa seva germana, he vengut, convidat pel Govern Balear, a donar-ne testimoniatge.<\/p>\n
\u05d4’ \u05d9\u05e7\u05d5\u05dd \u05d3\u05de\u05dd<\/p>\n
\u05d6\u05db\u05e8 \u05e6\u05d3\u05d9\u05e7\u05d9\u05dd \u05d5\u05e7\u05d3\u05d5\u05e9\u05d9\u05dd \u05dc\u05d1\u05e8\u05db\u05d4 \u05dc\u05d7\u05d9\u05d9 \u05d4\u05e2\u05d5\u05dc\u05dd \u05d4\u05d1\u05d0<\/p>\n
Bene\u00eft sigui el seu sant record per vida eterna.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Honorable Daian rabi Israel Wiesel, Molt Honorable President del la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears, Honorable conseller de Presid\u00e8ncia, Senyores i senyors. En Valls duia sa bandera i en Tarong\u00ed es pen\u00f3 amb sos Xuetes darrera que feien sa process\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"give_campaign_id":0,"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[509],"tags":[],"class_list":["post-30037","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-judios-nicandro"],"yoast_head":"\n